No som un país de te, preferim la immediatesa d’una tassa de cafè. Sense arribar al perfeccionisme histriònic del nostre cosí italià, a nosaltres també ens agrada el cafè curt i intens perquè ens desperti. Però aquest despertar que busquem és un despertar només de la ment. Com si no fóssim ja prou esclaus de la nostra ment dictatorial, encara li donem més teca. N’hi ha que diuen que sense un cafè no són persona ni són res. Jo penso, però, que se subestimen una mica.
Tender Calm 